Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Immigració. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Immigració. Mostrar tots els missatges

dimarts, 17 d’abril del 2018

Assassinen a trets al Brasil l'activista Marielle Franco

https://directa.cat/actualitat/assassinen-trets-al-brasil-lactivista-marielle-franco

Marielle Franco va ser assassinada a trets per fer front al racisme, lgtbi-fòbia i els abusos policials a les faveles de Rio de janeiro. Marielle va ser la cinquena regidora mes votada en les eleccions municipals de la ciutat celebrades l'any 2016.

Va ser assassinada al centre de la ciutat just després de participar al debat Dones negres movent estructures. La policia brasilera va trobar nou bales en el lloc del crim i es creu que va ser disparada des d'un vehicle a l'automòbil en el que circulava l'activista. En l'atemptat també va morir el conductor que l'acompanyava, però la seva assessora va sobreviure a l'atac.


Marielle Franco durant un acte de campanya a Rio de Janeiro (2016) Foto: Mídia Ninja.

Relats de la travessia pel desert cap a Europa

https://www.ara.cat/internacional/Relats-travessia-pel-desert-Europa_0_1960604068.html

Aquesta notícia dóna importància a un altre indret diferent al Mediterrani, fent referència als grans somnis que són el destí d'arribar a Europa, també protagonistes totes aquelles persones que fan aquest procés migratori amb esperances. I malgrat el focus mediàtic s'ha centrar en el trajecte pel Mediterrani, trobem que el recorregut pel desert nigerí, el pas previ per als migrats subsaharians abans d'arribar a la costa de Líbia, és igual d'inhumà. Els qui sobreviuen, ho fan després d'enfrontar-se a unes condicions cruels que, sovint, queden silenciades. Els qui perden la vida incrementen el gruix de morts oblidades.

Hi ha una gran falta de dades, esdevé a causa de la immensitat del desert, la manca d'organismes que es preocupin i la rapidesa amb la que els cossos es perden. L'Organització Internacional per a les Migracions (OIM), creu que les dunes podrien superar les vides que cada any s'enduu el Mediterrani. Tinguen en compte que molts dels cadàvers es compten a partir del testimoni dels supervivents.

Un dels relats és de l'Emmanuel, un jove de Guinea Bissau, que ens explica la situació d'aquest indret. Com les màfies els abandonen a la sorra, sense menjar, ni aigua, de manera que fa saber i recorda que el mar no és l'única frontera mortífera en el camí migratori cap a Europa.


Mame Mbaye, el manter que va morir a Lavapiés, portava 13 anys residint a Madrid.


https://www.20minutos.es/noticia/3290005/0/mame-
mbaye-mantero-murio-lavapies/
El passat 16 de març de 2018, Mame Mbaye un espanyol d'origen senegalès de 34 anys, va ser assassinat. Els fets expliquen que va morir d'un atac de cor quan fugia de la policia (encara que aquesta no ho reconegui).  
Mbaye és un símbol de persistència, vinculat al sindicat de manters i manteres de Madrid, assenyalava dia rere dia que la seva feina era supervivència i acusava les violències institucionals i policials. 
Mbaye ha esdevingut una icona sobre l'opressió de la ideologia blanca vers les persones racialitzades.


Veïns denuncien la difícil convivència amb 24 menors tutelats

La fundació Ibn Battuta ha llogat tres pisos en un bloc de 9 habitatges

Estado del patio de la fachada posterior del inmueble de Pere IV, el miércoles.
Estat del pati de la façana posterior de l'immoble./ FERRAN NADEU
Les mesures que ha posat en marxa la Generalitat per acollir els meina que arriben a Catalunya, han demostrat que són simplement parxes. La improvisació i la manca de recursos adequats han convertit l'acollida en qualsevol cosa menys en una cosa semblant a la integració.
En el lloguer d'habitatges en comunitats de veïns, on les queixes no triguen a arribar. Això és el que ha succeït a l'edifici de Barcelona. En aquest immoble del Poblenou en què resideixen tan sols nou veïns, la DGAIA, ha allotjat a 24 menors tutelats. Els menors ocupen tres dels nou pisos que té l'edifici.

Els tres habitatges, no reuneixen unes mínimes condicions. Hi ha sacs de material de les obres que encara no han estat retirats. Les bombetes pengen a l'escala, els vidres de la porta han estat un temps trencats, el mateix que les bústies. Al pati de la façana posterior s'acumula la porqueria.

Els veïns es queixen dels crits, sorolls i baralles que es donen sovint a l'escala, malgrat que els menors estan supervisats per educadors socials. Les trucades a la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra són constants. Els antics inquilins eviten per tots els mitjans culpabilitzar els joves de la situació i responsabilitzen dels problemes a l'Administració. "A qui se li acudeix allotjar a 24 adolescents en una finca de tan sols 9 veïns?", Es pregunten. I afegeixen: "Tant se val que siguin estrangers que d'aquí, el descontrol seria el mateix". Els veïns asseguren que han ficat als menors "en un gueto. Així -afegeixen- no tenen la segona oportunitat que se'ls pretén donar". Aquest col·lectiu ha arribat a Catalunya a la recerca d'una nova vida.

La DGAIA reconeix que és "conscient" de la situació. "Lamentem el perjudici veïnal", asseguren. Un portaveu de l'organisme afirma que estan intentant buscar solucions, però no es preveu que siguin a curt termini.

El president de l'entitat, ha assegurat que han presentat una queixa al Síndic de Greuges de Catalunya perquè "hi ha diferents administracions implicades. És clar que algú està incomplint la seva responsabilitat".

L'assessor de la propietat, va remetre una carta al president de la fundació Ibn Battuta anunciant-li que donava per rescindits els contractes d'arrendament dels tres pisos i que si no se n'anaven, emprendria accions legals.

Els veïns denuncien el constant moviment d'educadors: "No duren res, cada dia apareix personal nou i així és difícil establir vincles amb els adolescents".

Notícia extreta de: ElPeriódico

Per què molesten els vaixells que salven vides?

La gran majoria coneixem la ONG Proativa Open Arms, aquests no desisteixen a salvar el major nombre de vides posibles dels milers de nàufrags al Mediterrani. Tot i així, el jutge d'instrucció de Catània (Sicília) ha de decidir la sort del vaixell de l’ONG que es troba immobilitzat al port de Pozzalo i si processa el seu capità i la responsable de la missió de salvament, per segons ell,  afavorir la immigració il·legal i el tràfic de persones.  
Líbia actualment vol que els immigrants que són rescatats es retornin al seu país. Per tant, la organització humanitaria Proativa Open Arms ara és una molestia, ja que aquests s'hi neguen i per aquest fet  la ONG està pendent d’una posible imputació del vaixell.
Les ONG que operen en les tasques de salvament saben que lliurar els nàufrags suposa retornar-los a Líbia, on seran sotmesos a condicions inhumanes d'explotació per part de les màfies que campen a pler. Líbia és un estat fallit que no pot considerar-se en absolut un país segur.
Extret del diari EL PAÍS (https://elpais.com/elpais/2018/04/13/opinion/1523648876_174045.html)

Ningú discuteix que s'han de fer esforços per disminuir els fluxos migratoris. La qüestió és a quin preu i amb quins mètodes. Dels sis vaixells d’ONG que operaven en aquesta ruta ja només en queden tres: l’Open Arms, l’Aquarius de SOS Mediterranée, i el Seefuchs de Sea Eye. I sembla que ja no són tan benvinguts.


Nou incident entre l’ONG catalana que rescata immigrants i la marina líbia



El vaixell humanitari va ser interceptat per un patruller i obligat a dirigir-se a Trípoli

https://cat.elpais.com/cat/2017/08/15/internacional/1502820260_246158.html
El Golf Azurro, el vaixell de la ONG catalana Proactiva Open Arms dedicat a rescatar immigrants en aigües del Mediterrani central, ha estat obligada per la Guàrdia Costanera líbia, sota amenaça, d’obrir foc a dirigir-se cap a Trípoli. Després d’una hora i 44 minuts, els guardacostes libis han permès anar-se’n.
En el moment de l’incident, el buc es trobava a 27 milles de la costa líbia, fora de les aigües jurisdiccionals, realitzant exercicis de rescat.

Metges Sense Fronteres, Sea Eye i Save The Children han decidit suspendre la seva missió humanitària després que la Marina líbia no permeti que s’actuï més a la seva zona.

Rap contra el racismo


 “Rap contra el racismo” és una cançó que s’emmarca dins d’una campanya de sensibilització escolar i juvenil titulada “Rap contra el racismo”. Així doncs, aquesta cançó compta amb la col·laboració i participació de diversos artistes de rap de l’Estat Espanyol.

La campanya “Rap contra el Racismo” fou promoguda des de la ONG “Movimiento contra la Intoleráncia”.  L’objectiu d’aquesta és crear un gran impacte públic i estudiantil envers el racisme i la xenofòbia.  

La campanya té com a eix central Rap i el Hip-Hop ja que, considera que aquests estils musicals, són els dos vehicles principals d’expressió i lluita. Tanmateix, el vocabulari de la cançó fou escollit amb l’objectiu que arribés als joves i per tant, el vocabulari gira entorn del llenguatge juvenil.

Durant la campanya, es van distribuir fins a 3.000 copies de DVD’s amb el videoclip de la cançó “Rap contra el Racismo” en un total de 3.000 centres educatius, culturals i juvenils, a més de la difusió a totes les pàgines web i canals online dels artistes col·laboradors.