dimarts, 17 d’abril del 2018

ROBA ESTESA - LES CRIADES


Aquesta cançó és una reivindicació contra les   vexacions que patim les dones per denunciar el micromasclisme. Concretament de la negació de les feines domèstiques i el fet de defensar-nos com a dones. 
Si, defensar-nos. Perquè des de petites ens ensenyen a no caminar soles pel carrer, a no contestar, a anar ben arreglades, guapes i a callar.
Potser necessitaríem algú que ens digues que ens defensem, que cridem, que ens vestim pel nostre gust no per agradar els altres i sobretot, que ens reivindiquem.




ROBA ESTESA - LES CRIADES
https://www.youtube.com/watch?v=2EoBdFXPi1k

Depressió, l'entenem?

Depressió, l’entenem?
El passat 15/01/2018 TV3 ens convida a endinsar-nos i conèixer el concepte de depressió amb el documental “Depressió, l’entenem?”
Dins del mon de la Salut Mental, trobem una rama un tant ambigú i difícil de portar: la depressió. Aquesta malaltia és una de les que més a crescut els darrers anys. Concretament el suïcidi és la segona causa de mort entre els joves d’entre 15 i 29 anys. Però, la depressió es pot prevenir i tractar. I és aquí on fa incidència l’OMS en la seva campanya de “Parlem de la depressió” amb l’objectiu d’aconseguir visibilitat aquesta lluita igual que el documental del qual estem parlant.
Però què és una depressió? O què no és una depressió? Com se senten les persones que en tenen? Fa por explicar-ho?
En aquest documental ens endinsem a les vides d’algunes persones que han viscut o viuen aquesta malaltia. Tractant així, un dels temes tabús presents a la nostra societat. Ens convida a reflexionar sobre la manera amb la qual ens relacionem amb aquelles persones que pateixen de depressió. 
Hem de ser conscients que la depressió és una malaltia molt freqüent que provoca una alta discapacitat i un fort impacte social. Qui la pateix encara és víctima d'una forta estigmatització, cosa que fa que, fins i tot en els països desenvolupats, més de la meitat de les persones que la tenen no siguin diagnosticades ni tractades. Per tant, cal millorar el reconeixement social d'aquesta malaltia per facilitar l'accés al tractament.
Per concloure, us convido a observar aquest documental el qual fa qüestionar aquells fets que semblaven ser força evidents o inclús ni et plantejaves.

La nostra societat accepta i reconeix el concepte de la depressió?



Un hospital de dia per a mares amb trastorns mentals després del part




David Elvira visita la unitat de salut mental perinatal del Clínic.
David Elvira visita la unitat de salut mental perinatal del Clínic. 



Assassinen a trets al Brasil l'activista Marielle Franco

https://directa.cat/actualitat/assassinen-trets-al-brasil-lactivista-marielle-franco

Marielle Franco va ser assassinada a trets per fer front al racisme, lgtbi-fòbia i els abusos policials a les faveles de Rio de janeiro. Marielle va ser la cinquena regidora mes votada en les eleccions municipals de la ciutat celebrades l'any 2016.

Va ser assassinada al centre de la ciutat just després de participar al debat Dones negres movent estructures. La policia brasilera va trobar nou bales en el lloc del crim i es creu que va ser disparada des d'un vehicle a l'automòbil en el que circulava l'activista. En l'atemptat també va morir el conductor que l'acompanyava, però la seva assessora va sobreviure a l'atac.


Marielle Franco durant un acte de campanya a Rio de Janeiro (2016) Foto: Mídia Ninja.



El 56% de les víctimes d'agressions sexuals a les comarques gironines tenen menys de 20 anys


En aquesta noticia del diari “Social.cat”  del passat 17 d’abril del 2018 ens explica l’augment d’agressions sexuals, normalment d’home a dona a les comarques de Girona i el seu augment.
No és un augment de depredadors sexuals sinó que s’observa un augment de denúncies per par de les víctimes. Aquest fet ens fa preguntar si ha canviat els factors o els motius pels quals les víctimes denuncien o s’atreveixen a fer-ho. Han perdut la por?
A partir d’aquí l’article s’endinsa en aquests motius. Des de l’auto-culpa fins a les amenaces. Subratllen també la dificultat que té quan aquesta agressió té lloc dins del cercle de confiança, un espai tan íntim que dificulta el fer-ho públic i l’apoderar-se per denunciar l’agressió.
També incideix en el fet de les víctimes: Des de nenes petites que reben tocaments, joves que agredeixen durant nits de festa a dones a qui els seus marits o parelles forcen a tenir-hi relacions.
Descobrim així un món negre, on el nombre de persones ateses creix en algunes comarques i on altres disminueix considerablement. Ens explica finalment també, recursos, ajudes i eines per denunciar totes aquestes agressions

Més de 350 dones gitanes d'arreu d'Europa participen al II Congrés Internacional de Dones Gitanes

Dones gitanes assisteixen de públic al
II Congrés Internacional de Dones Gitanes.
Associació Drom Kotar.

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, el en marc del Pla Integral del Poble Gitano, i l’Associació Gitana de Dones Drom Kotar Mestipen organitzen el II Congrés Internacional de Dones Gitanes: Les altres dones.


La segona edició d’aquest congrés internacional sorgeix de la necessitat de continuar treballant conjuntament amb totes les dones gitanes per obrir nous espais de reflexió i reivindicació sobre la situació de la dona gitana arreu del món. És per això que una de les prioritats de l’organització ha estat assegurar la presència de dones gitanes de base, que sovint no es veuen representades en fòrums d’aquestes característiques.

Durant dues jornades, se celebraran conferències, taules rodones i grups de treball per tractar temes relacionats amb el Poble Gitano, integrant la perspectiva de gènere, i es presentaran diverses experiències d'èxit.

Les taules rodones que tindran lloc porten el nom de ‘’El somni segueix viu’’ i Nous Horitzons: art, ciència i joventut’’. Les conclusions del congrés i el director general d’Acció Cívica i Comunitària, Bernat Valls, i la presidenta de Drom Kotar Mestipen, Ana Contreras, en presidiran la cloenda.

Vegeu l'enllaç de la notícia en el següent link:


Relats de la travessia pel desert cap a Europa

https://www.ara.cat/internacional/Relats-travessia-pel-desert-Europa_0_1960604068.html

Aquesta notícia dóna importància a un altre indret diferent al Mediterrani, fent referència als grans somnis que són el destí d'arribar a Europa, també protagonistes totes aquelles persones que fan aquest procés migratori amb esperances. I malgrat el focus mediàtic s'ha centrar en el trajecte pel Mediterrani, trobem que el recorregut pel desert nigerí, el pas previ per als migrats subsaharians abans d'arribar a la costa de Líbia, és igual d'inhumà. Els qui sobreviuen, ho fan després d'enfrontar-se a unes condicions cruels que, sovint, queden silenciades. Els qui perden la vida incrementen el gruix de morts oblidades.

Hi ha una gran falta de dades, esdevé a causa de la immensitat del desert, la manca d'organismes que es preocupin i la rapidesa amb la que els cossos es perden. L'Organització Internacional per a les Migracions (OIM), creu que les dunes podrien superar les vides que cada any s'enduu el Mediterrani. Tinguen en compte que molts dels cadàvers es compten a partir del testimoni dels supervivents.

Un dels relats és de l'Emmanuel, un jove de Guinea Bissau, que ens explica la situació d'aquest indret. Com les màfies els abandonen a la sorra, sense menjar, ni aigua, de manera que fa saber i recorda que el mar no és l'única frontera mortífera en el camí migratori cap a Europa.